%2030.03.00.jpg "la barraca al març de l'any 2000")
DADES GENERALS I LOCALITZACIÓ
Autors: Pitu Serra - Gemma Pujol - Imma Pujol
Col·laboradors: Lleonard Pujol
Data: 19 d'octubre del 2024 - 2 de novembre del 2024
Altitud: 531 m.
Localització
PROPOSTA DE RUTA
https://es.wikiloc.com/rutas-
CONSTRUCCIÓ
Tipus de construcció: barraca aèria adossada al marge
Tipus de pedra: llicorella, intercalant pedra rodona i els acabats de la barraca amb maons
Forma de la planta: quadrada
Porta: llinda plana
Estat de conservació: precari. La part posterior de la barraca està ensorrada tot i que que la part del davant es conserva en bon estat.
Aquesta barraca es troba a la vinya de cal Manyo. Segons els nostres informants aquesta barraca es devia construir cap als anys vint del segle passat. Estava envoltada de ceps, amb un petit hortet en un cantó i bosc a banda i banda de la vinya.
La barraca de cal Manyo no és una barraca de pedra seca, sinó d’obra, procedent del forn que hi havia antigament a sobre de l’actual fàbrica de gènere de punt. Probablement aquesta barraca la va construir l’Isidre Carreras, paleta de Piera. Fins i tot va fer un terra amb rajoles hidràuliques!
En Ramonet de cal Manyo era un home d’Igualada que tenia una botiga de porcellana. Quan es va fer gran es va retirar a Ca n’Aguilera amb la seva dona. Es va fer una casa al carrer Centre, al costat de cal Tresor, que encara avui es coneix amb el nom de Cal Manyo. Eren una gent que destacaven entre mig de la gent pagesa i humil del poble. Eren molt bona gent i tenien molt bona relació amb els veïns del carrer.
Amb tota probabilitat van venir a viure a Ca n’Aguilera per coneixença amb la família de cal Modesto Pujol que vivien al mateix carrer. En la construcció de la casa hi va treballar l’Isidre Carreras i de manobres alguns fills del Modesto Pujol: el Camildo i altres germans seus. En Ramonet anava cada dia cap a la vinya i feia servir la barraca nova. A la vinya ja hi havia una altra barraca, al racó del pou, però que no devia fer-la servir gaire.
Com a anècdota, al senyor Manyo també li agradaven molt les abelles i tenia molts eixams: a dalt el terrat de casa seva en tenia quatre o cinc i a la paret exterior de la barraca. Arreplegava els eixams amb un sac i els posava dins d’unes caixes preparades amb una porteta al davant perquè poguessin entrar les abelles i una al darrere per a poder extreure la mel. Si tenia la sort d’arreplegar la reina el rusc sobrevivia.
En Ramonet i la seva dona van viure a Ca n’Aguilera fins que es van morir. Com que no van tenir fills, els hereus, foren uns nebots que van venir de Barcelona. Un dels nebots, l’Eliseu, es va fer una casa al carrer Nou. Les cases d'aquest carrer no estaven fetes de tàpia com la resta de cases del poble, sinó de maons fets a l'antic forn. Uns altres familiars de cal Manyo van comprar el terreny conegut com a Camp de la Tia Laia per fer-s’hi també una casa, però no van tornar més a Ca n'Aguilera. El Camp de la Tia Laia va passar a fer-ne ús el poble.
