DADES GENERALS I LOCALITZACIÓ
Autors: Pitu Serra - Gemma Pujol - Imma Pujol
Col·laboradors: Lleonard Pujol
Data: 11 de gener de 2025
Altitud: 531 m.
Localització
PROPOSTA DE RUTA
CONSTRUCCIÓ
Tipus de construcció: aèria aïllada
Tipus de pedra: llicorella
Forma de la planta: rectangular
Porta: de llinda plana
Estat de conservació: enderroc del sostre
La barraca es troba en estat precari, sense teulada però s’ha mantingut dempeus perquè en Josep Pujol Soteras, la darrera persona que va cuidar la vinya va apuntalar amb morter l’entrada de la barraca. Constatem que a l’interior s’hi devia fer foc perquè a la part dreta hi ha unes teules col·locades simulant una xemeneia. Una de les parets laterals de la barraca està en perfecte estat però a l’altra costat l’acumulació de terra de les pluges l’ha malmesa.
Uns quants metres més enllà de de la barraca, a mà dreta, el Mas Capell hi tenia un hortet. A la part de dalt de la vinya encara s’hi poden veure les restes del que havia estat la masia del Mas Capeller.
L’any 1980, l’Antoni Escudero escrivia en el seu llibre ‘El terme municipal de Piera’:
‘Per sobre de la Font d’en Sala (Can Aguilera), i paral·lelament a la masia d’el Forn, són visibles encara la paret i el dipòsit de la masia [Mas Capell] , separada de la casa, una petita barraca, utilitzada com a forn de coure pa.
Com a quasi totes aquestes petites cases, construïdes en tàpia, ho foren dintre del segle XVIII, i després de la fil·loxera, probablement abandonades, trobant-se actualment en estat de desaparició.’
Actualment només resten dempeus dos trossos de parets de tàpia, on encara es pot apreciar que estaven arrebossades i és visible encara la cisterna del dipòsit d’aigua. El terreny devien treballar-lo per tal que l’aigua de pluja es desvies per la carena i anés a parar dins la cisterna. En la nostra primera visita no hem trobat la petita barraca utilitzada com a forn.
Els Mas Capell devien ser algunes de les primeres famílies que van començar a poblar i treballar la muntanya de Ca n’Aguilera. Primer vivint aïllats en masos i després fent-se casa al poble. Fou el mateix cas de Can Vermell, Cal Lleó Vell i Can Xaus.
Segons els nostres informants els Mas Capell devien comprar la rabassa de la terra als amos i es van fer la casa en aquest indret. Quan es van començar a construir les primeres cases del poble varen abandonar el mas i van fer-se una casa al número 26 del carrer Gran. En Josep Pujol i la seva germana Madroneta foren els darrers integrants de la família. En casar-se la Madroneta amb el Jaume Abadal va anar a viure al carrer Centre i en Josep es va quedar a la casa fins que va morir. El seu nebot Jaume Abadal Pujol fou qui va heredar la casa en morir el seu oncle.
Encara recordem les tardes d’estiu de la nostra infantesa, quan en Josep anava i tornava de la vinya amb el seu sac a l’esquena. Una operació per a treure-li un quist a la cara li va provocar una paràlisi facial.



