DADES GENERALS I LOCALITZACIÓ
Autors: Pitu Serra - Gemma Pujol
Col·laboradors: Rafel Quadrada
Data: 24 de setembre 2024
Altitud: 567 m.
Localització
PROPOSTA DE RUTA
CONSTRUCCIÓ
Tipus de construcció: barraca aèria adossada al marge
Tipus de pedra: llicorella
Forma de la planta: circular - iglú
Porta: llinda plana
Estat de conservació: òptim
Els usos històrics de les barraques han estat agrícoles, vinculats al camp i la seva vida quotidiana, amb funcions bàsicament de refugi i descans per a pagesos i jornalers del camp i per al bestiar. La seva utilitat sempre ha estat associada a l'agricultura, per a aixoplugar-se quan feia mal temps i per a guardar eines.
Durant la Guerra del 36 al 39, adquireixen un ús ben diferent, es fan servir com a refugi i amagatall per a emboscats i fugitius: joves que refusaven d'incorporar-se a files, que desertaven o persones perseguides per raons polítiques, com és el cas de la barraca dels Capellans de Ca n'Aguilera.
Aquesta barraca es troba dins la vinya coneguda com el Bosc del Felip, a tocar de la vinya de cal Matassans. Els límits d'aquesta vinya arribaven fins a la finca de Can Xaus. Segons els nostres informants aquesta barraca ja estava construïda abans de la plaga de la fil·loxera (1890). En aquesta vinya s’hi cultivava raïm i posteriorment al cultiu de l’avellaner i l’olivera. El nom actual s'explica pel fet que a principis de la Guerra s’hi varen amagar tres capellans.
En aquell temps el capellà de Ca n'Aguilera era mossèn Josep Perales Guardia. Era un mossèn molt eixerit i va dirigir algunes obres de teatre. Vivia a l’antiga rectoria amb una dona que li feia de majordoma. Era capellà, però per a poder subsistir també feia classes a alguns nens del poble rebent menjar a canvi. Aquells anys si no es treballava de pagès es passava molta gana i és per aquest motiu que el mossèn també tenia un hortet al darrera la rectoria i alguna bèstia que engreixava.
A principis de la guerra, varen arribar al poble de Ca n'Aguilera un grup d’anarquistes provinents de Piera i de Martorell amb la intenció de cremar l’església. Van obligar a mossèn Perales, a punta de pistola, a llençar a terra les imatges dels sants i altres estris de l’església (sagraris, robes de dir missa...) i els hi van fer cremar. La gent del poble es pensava que aquell dia mateix aquells homes el matarien però no ho van fer. Dos o tres persones de dretes del poble, tement-se que aquells homes tornarien per a matar el capellà, van decidir d’amagar-lo a la muntanya juntament amb altres dos religiosos que també fugien: el capellà de Castellolí i un monjo de Montserrat.
Aquesta barraca els va servir de refugi i d'amagatall durant les nits. De dia, però, s’amagaven pels torrents per no ser descoberts pels pagesos que hi treballaven cada dia i que podien alertar a les autoritats de la seva presència.
Les persones que ho sabien els portaven menjar que deixaven als torrents i quan es feia fosc els religiosos sortien de l’amagatall i l’anaven a cercar. En aquesta barraca no s’hi van estar massa temps, però.
Quan els anarquistes van tornar a cercar el capellà ja no el van trobar. Van pensar que segurament s’havia amagat a la muntanya i van fer una batuda amb gossos. Van resseguir la muntanya a veure si els trobaven. Diuen que van passar molt a prop de la barraca però els gossos no els van detectar. Conten que fins i tot volien cremar la muntanya per a trobar mossèn Josep però no ho van fer. Els veïns del poble que amagaven als tres religiosos van veure que era massa perillós de mantenir-los més temps a la muntanya de Ca n'Aguilera i que calia ajudar-los a fugir. Una nit va arribar un cotxe amb una insígnia falsa de la FAI i se'ls va endur als tres. Com es van organitzar? Hi havia una xarxa de contactes que els va ajudar? Això ho desconeixem.
Amb l’absència del mossèn un veí del poble, talment com havien acordat amb mossèn Perales, va tenir cura de les bèsties i l’hort. Un mesos després va anar a Barcelona per a passar comptes. Es va trobar amb el mossèn, que ara ja anava vestit de civil i amb una boina al cap per tapar la coroneta que el podria delatar. Treballava de porter en un casa. Com sabia aquest veí de Ca n'Aguilera on vivia el mossèn? Tampoc no sabem res de la sort dels altres dos religiosos. El que sí sabem és que una cop acabada la guerra, mossèn Perales torna a Ca n'Aguilera i, gràcies a l'arxiu del Grup de Teatre de Ca n'Aguilera, sabem que l'any 1945 encara va dirigir dues obres de teatre en català: 'Les orenetes' i 'Miss Colmado'.
Un bloc fantàstic! Felicitats! Que tingui llarga vida i moltes visites!
ResponElimina