A cavall entre Piera, can Mata i el Bedorc, volem fer una menció especial d'una barraca força especial. L'any 2000, gràcies a l'amic Antoni Escudero, la Gemma va descobrir aquesta barraca en terres cultivades pel Joan Comas, de cal Mataporcs, pagès veí de Piera.
A dia d'avui malgrat haver-ho intentat, l'Antoni també ens hi va acompanyar, no l'hem poguda tornar a localitzar perquè les terres es van abandonar i amb el pas dels anys han quedat engolides pel bosc.
La barraca estava construïda amb pedra rodona, la seva situació propera al riu Anoia explica la utilització d'aquest tipus de pedra. Tenia un fals sostre i un portal d'entrada amb una llinda grossa de pedra. La seva peculiaritat rau en el fet que a la llinda d'entrada s'hi observaven unes creus esculpides a la pedra cercant la protecció i empara divina d'aquelles terres i de la vida del pagès en cas d'aixoplugar-s'hi.
Aprofitem aquesta entrada per a descriure altres costums i creences entorns les barraques de pedra seca de la vall de Ca n'Aguilera contades per l'Enric Almirall Pujol, veí de ca n'Aguilera. Era tradició i costum després de llaurar de marcar a terra unes creus amb un arpiot i així protegir la collita i la barraca de les inclemències del temps. Pel dia de Rams també era costum de portar un llorer beneït a la vinya i, després d'haver resat un Parenostre penjar-lo a la barraca i protegir els camps i la collita de les pedregades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada