ON ENS PODEU TROBAR?

 

Instagram: @pierapedraseca_24

Correu electrònic: pierapedraseca24@gmail.com

Wikiloc: pierapedraseca_24

BARRACA DELS CAPELLANS - VALL DE CA N'AGUILERA

 

DADES GENERALS I LOCALITZACIÓ

Autors: Pitu Serra - Gemma Pujol 

Col·laboradors: Rafel Quadrada

Data: 24 de setembre 2024

Altitud: 567 m.

Localització 

Terme municipal de Piera

Vall de ca n'Aguilera

Vinya del Bosc del Felip

PROPOSTA DE RUTA

Dificultat senzilla

¡Mira esta ruta de @Wikiloc!

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/descobrint-les-barraques-de-pedra-seca-vall-de-ca-n-aguilera-186030564?utm_medium=app&utm_campaign=share&utm_source=15871870 (DESCOBRINT LES BARRAQUES DE PEDRA SECA VALL DE CA N.AGUILERA

CONSTRUCCIÓ

Tipus de construcció: barraca aèria adossada al marge

Tipus de pedra: llicorella

Forma de la planta: circular - iglú

Coberta o cúpula:  Falsa cúpula

Porta: llinda plana 

Estat de conservació: òptim

Restauració: no 

ALTRES INFORMACIONS 

Els usos històrics de les barraques han estat agrícoles, vinculats al camp i la seva vida quotidiana, amb funcions bàsicament de refugi i descans per a pagesos i jornalers del camp i per al bestiar. La seva utilitat sempre ha estat associada a l'agricultura, per a aixoplugar-se quan feia mal temps i per a guardar eines. 

Durant la Guerra del 36 al 39, adquireixen un ús ben diferent, es fan servir com a refugi i amagatall per a emboscats i fugitius: joves que refusaven d'incorporar-se a files, que desertaven o persones perseguides per raons polítiques, com és el cas de la barraca dels Capellans de Ca n'Aguilera.

Aquesta barraca es troba dins la vinya coneguda com el Bosc del Felip, a tocar de la vinya de cal Matassans. Els límits d'aquesta vinya arribaven fins a la finca de Can Xaus. Segons els nostres informants aquesta barraca ja estava construïda abans de la plaga de la fil·loxera (1890). En aquesta vinya s’hi cultivava raïm i posteriorment al cultiu de l’avellaner i l’olivera. El nom actual s'explica pel fet que a principis de la Guerra s’hi varen amagar tres capellans.

En aquell temps el capellà de Ca n'Aguilera era mossèn Josep Perales Guardia. Era un mossèn molt eixerit i va dirigir algunes obres de teatre. Vivia a l’antiga rectoria amb una dona que li feia de majordoma. Era capellà, però per a poder subsistir també feia classes a alguns nens del poble rebent menjar a canvi. Aquells anys si no es treballava de pagès es passava molta gana i és per aquest motiu que el mossèn també tenia un hortet al darrera la rectoria i alguna bèstia que engreixava.

A principis de la guerra, varen arribar al poble de Ca n'Aguilera un grup d’anarquistes provinents de Piera i de Martorell amb la intenció de cremar l’església. Van obligar a mossèn Perales, a punta de pistola, a llençar a terra les imatges dels sants i altres estris de l’església (sagraris, robes de dir missa...) i els hi van fer cremar. La gent del poble es pensava que aquell dia mateix aquells homes el matarien però no ho van fer. Dos o tres persones de dretes del poble, tement-se que aquells homes tornarien per a matar el capellà, van decidir d’amagar-lo a la muntanya juntament amb altres dos religiosos que també fugien: el capellà de Castellolí i un monjo de Montserrat.

Aquesta barraca els va servir de refugi i d'amagatall durant les nits. De dia, però, s’amagaven pels torrents per no ser descoberts pels pagesos que hi treballaven cada dia i que podien alertar a les autoritats de la seva presència. 

Les persones que ho sabien els portaven menjar que deixaven als torrents i quan es feia fosc els religiosos sortien de l’amagatall i l’anaven a cercar. En aquesta barraca no s’hi van estar massa temps, però.

Quan els anarquistes van tornar a cercar el capellà ja no el van trobar. Van pensar que segurament s’havia amagat a la muntanya i van fer una batuda amb gossos. Van resseguir la muntanya a veure si els trobaven. Diuen que van passar molt a prop de la barraca però els gossos no els van detectar. Conten que fins i tot volien cremar la muntanya per a trobar mossèn Josep però no ho van fer. Els veïns del poble que amagaven als tres religiosos van veure que era massa perillós de mantenir-los més temps a la muntanya de Ca n'Aguilera i que calia ajudar-los a fugir. Una nit va arribar un cotxe amb una insígnia falsa de la FAI i se'ls va endur als tres. Com es van organitzar? Hi havia una xarxa de contactes que els va ajudar? Això ho desconeixem.

Amb l’absència del mossèn un veí del poble, talment com havien acordat amb mossèn Perales, va tenir cura de les bèsties i l’hort. Un mesos després va anar a Barcelona per a passar comptes. Es va trobar amb el mossèn, que ara ja anava vestit de civil i amb una boina al cap per tapar la coroneta que el podria delatar. Treballava de porter en un casa. Com sabia aquest veí de Ca n'Aguilera on vivia el mossèn? Tampoc no sabem res de la sort dels altres dos religiosos. El que sí sabem és que una cop acabada la guerra, mossèn Perales torna a Ca n'Aguilera i, gràcies a l'arxiu del Grup de Teatre de Ca n'Aguilera, sabem que l'any 1945 encara va dirigir dues obres de teatre en català: 'Les orenetes' i  'Miss Colmado'.

LES BARRAQUES ENSORRADES

Sempre és una bona notícia la troballa de barraques de pedra seca! Construccions fetes a base de força humana, pedra sobre pedra i que gràcies a la seva fortalesa han sobreviscut el pas del temps i han passat a formar part del patrimoni arquitectònic. La seva utilitat ha estat molt important fins ben bé als anys 50 en una economia basada en l'explotació agrícola ja sigui com a refugi pel mal temps, per a guardar les eines i els animals de feinejar la terra i fins i tot per a fer-hi el menjar durant la jornada de treball al tros. També han estat el lloc per a llençar coets per a esvair tempestes que poguessin fer malbé el fruit de les terres conreades.

Acostumen a alabar les barraques que localitzem i que es troben en bon estat de conservació però no hauríem de desmerèixer les que es troben en males condicions.  L'abandonament de les terres  i el consegüent avenç dels boscos, la manca de manteniment de les barraques, la mà de l'home i la manca de conscienciació són les causes principals del mal estat de moltes barraques.

És important el reconeixement també de les barraques de pedra seca enrunades com a testimoni de les formes de vida del nostre passat no gaire llunyà.

MARGES DE PEDRA SECA

Una altra construcció típica del món rural han estat els marges de pedra seca, la construcció dels quals es realitzava pedra sobre pedra i de forma elaborada s'aixecaven per evitar l'erosió del terreny conreat.

En temps on la pagesia era una feina en constant evolució, els marges tenien molt de sentit doncs l'objectiu d'aquests era el de preservar conreus.

Cal remarcar, alhora, els marges naturals que també feien la mateixa tasca!

LA DESAPAREGUDA BARRACA DE LES TRES CREUS, CAMÍ DEL BEDORC

A cavall entre Piera, can Mata i el Bedorc, volem fer una menció especial d'una barraca força especial. L'any 2000, gràcies a l'amic Antoni Escudero, la Gemma va descobrir aquesta barraca en terres cultivades pel Joan Comas, de cal Mataporcs, pagès veí de Piera.

A dia d'avui malgrat haver-ho intentat, l'Antoni també ens hi va acompanyar, no l'hem poguda tornar a localitzar perquè les terres es van abandonar i amb el pas dels anys han quedat engolides pel bosc. 

La barraca estava construïda amb pedra rodona, la seva situació propera al riu Anoia explica la utilització d'aquest tipus de pedra. Tenia un fals sostre i un portal d'entrada amb una llinda grossa de pedra. La seva peculiaritat rau en el fet que a la llinda d'entrada s'hi observaven unes creus esculpides a la pedra cercant la protecció i empara divina d'aquelles terres i de la vida del pagès en cas d'aixoplugar-s'hi. 

Aprofitem aquesta entrada per a descriure altres costums i creences entorns les barraques de pedra seca de la vall de Ca n'Aguilera contades per l'Enric Almirall Pujol, veí de ca n'Aguilera. Era tradició i costum després de llaurar de marcar a terra unes creus amb un arpiot i així protegir la collita i la barraca de les inclemències del temps. Pel dia de Rams també era costum de portar un llorer beneït a la vinya i, després d'haver resat un Parenostre penjar-lo a la barraca i protegir els camps i la collita de les pedregades.